L’autoritat dels pares, mestres i institucions sembla que s’ha esvaït. La cultura de la permissivitat comença a espantar-nos. Hi ha una nostàlgia de l’autoritat. Però, a quina autoritat es vol tornar? José Antonio Marina, atent a la realitat, analitza el concepte d’autoritat i desentranya el «sistema invisible» en què es recolza la cultura permissiva. D’altra banda, adverteix que reclamar el retorn a l’autoritat no té sentit sense resoldre prèviament el problema fonamental: Com corregir els excessos sense eliminar els triomfs? Com buidar la banyera sense que el nen s’escoli pel desguàs? Jose Antonio Marina, brillant i compromès, ens fa una proposta. Necessitem tornar a formular el concepte de llibertat, que ha provocat tot el problema. La llibertat no és una propietat innata, sinó apresa. No és espontaneïtat sinó deure. El deure, precisament, de buscar l’excel•lència. A partir d’aquesta idea,l’educació es converteix en una atractiva tasca de pares, mestres, professors i institucions. En suma, de tota la «tribu».