Potser és millor la violència que no pas la inèrcia. Aquest dubte percudeix, com un cop de puny al ventre, la consciència del lector de La taronja mecànica. Alex i la seva colla viuen en una època incon-creta, un futur similar als malsons d'Orwell i de Bradbury, regit per una mena de forma fossilitzada de democràcia i una divisió equilibrada del món en blocs. Tothom té obligació de treballar i els adolescents es troben en bars on prenen combinats de llet amb alcohol. La seva gran diversió és aixafar la colla rival. Per sentir-se viu, Alex tria el mal com a única forma d'evidenciar la voluntat.