Terra incognita en la que ens endinsem mica en mica, país aspre de travessar i conquerir, la vellesa projecta grans ombres, va parant trampes i du fragilitat, però no podem separar-la de la vida: forma part del viatge de l'existència i també ofereix les seves pròpies possibilitats. És el moment de plantar arbres per als qui venen. La vellesa és un art de viure que podem construir, en bona mesura, a partir de la nostra consciència, les nostres eleccions, la qualitat de la convivència que conreem amb els altres, mai en solitari, dia rere dia. És un preparar-se a amollar, a acceptar l'inacabat, a cedir el control sobre el món i les coses. En el cara a cara inexorable amb el cos, que ens traeix gradualment, Enzo Bianchi convida tothom a abraçar aquest moment de vida plena, sense fer concessions a una nostàlgia malenconiosa pel futur, ans trobant-hi l'ocasió preciosa de fer un acte generós de confiança en les noves generacions.

Enzo Bianchi // Nascut el 1943 a Castel Boglione, Monferrato, és fundador de la Comunitat Monàstica de Bose, de la qual n'ha estat prior fins al 2017. És autor de nombrosos textos, traduïts a moltes llengües, sobre l'espiritualitat cristiana i sobre el diàleg de l'Església amb el món d'avui. Col·labora a La Stampa, Avvenire i Repubblica. Ha publicat en català, a Editorial Claret, Pregar la Paraula (1988, 2010), Benediccions de taula (1998), No som pas millors, una visió renovada de la vida religiosa (2008), Per què pregar, com pregar (2010) i Cartes a un amic (2011).