No em vaig criar pas amb ells, sinó amb el meu avi, a ell li devia tot allò que al capdavall em va fer capaç de viure i que, en gran mesura, també em va fer feliç moltes vegades, i no a ells. Això no vol dir que no els tingués cap mena d’afecte, també hi he estat lligat al llarg de tota la vida i amb tota normalitat, però el meu afecte i el meu amor cap a ells tampoc no eren ni van ser mai tan grans com els que sentia pel meu avi. Ell m’havia acceptat quan tots els altres no m’havien acceptat, ni tan sols la meva pròpia mare, i els avantatjava a tots ells en gairebé tot, en afecte i amor. Una vida sense ell va ser durant molt de temps per a mi inimaginable.