Traducció de Jordi Jané Carbó.

Quan Lessing va publicar "L’educació del gènere humà", el 1780, havien de passar encara quatre anys perquè Kant adoptés el famós lema "Sapere aude", que resumia el sentit de la Il·lustració. El valor que ell donava a aquest corrent se centrava en l’ús de la pròpia raó com a eina principal del coneixement, contraposada a la preeminència a Europa, durant força segles, de la mentalitat religiosa. El poder que havien assolit les institucions eclesiàstiques feia que qualsevol referència al tema fos susceptible de ser censurada o castigada amb severitat, i per això cal llegir amb molta atenció —i sovint entre línies— aquesta obra cabdal del pensament il·lustrat que reivindica la raó per sobre de tot i planteja la necessitat d’una divinitat prescindint de la revelació i dels escrits d’hermenèutica religiosa.

Gotthold Ephraim Lessing (Kamenz, Saxònia, 1729 ‒ Brunsvic, 1781) fou una de les figures principals de la Il·lustració alemanya. Home inquiet i polifacètic, va ser considerat un dels millors poetes del seu temps i, amb obres com Minna von Barnhelm, Emilia Galotti o Nathan el savi, va accedir a l’Olimp dels grans dramaturgs del teatre germànic. Així mateix, cal destacar la seva imponent producció assagística, bé sobre art i teatre (amb tractats imprescindibles com el Laocoont i la Dramatúrgia d’Hamburg), bé sobre qüestions filosòfiques, en què es mostra contrari a l’ortodòxia de l’època amb escrits com L’educació del gènere humà, que ara presentem per primer cop en traducció catalana.