Aquesta és una novel·la sobre l’anormalitat del dia a dia d’un grup d’amics que miren de viure i estimar com si tot fos normal. És normal anar a funerals de desconeguts per escoltar l’«Ave Maria»? Ho és una ciutat que viu d’esquena als seus habitants? I tenir por d’altres persones només perquè són diferents? Lluís Calvo escriu una història d’amor atípica que busca una èpica molt particular i que s’amaga als racons de qualsevol de nosaltres. Però no parla només d’això; amb un estil vigorós que no trenca mai el ritme, també parla de sobreviure als canvis, a la foscor, als bars de moda i a les obsessions. Parla, al cap i a la fi, de sobreviure a la vida diària.