L'enxandallament del món és una crònica desenganyada de la fi de l'espècie. Fent servir els canvis lingüístics com a filtre, retrata en peces breus la inexorable decadència de la humanitat cap a la vulgaritat i la ignorància. Amb el poble català com a dramàtic cas exemplar. Tal com va advertir Alessandro Baricco a Els bàrbars, la civilització post-capitalista ha esgotat no solament els recursos de la terra sinó també els seus, començant pels lingüístics: reducció de vocabulari, banalització dels significats, perversió de les formes, lowcostització dels usos... La llengua catalana convertida en abocador dels veïns, la varietat lingüística del planeta minvant dràsticament: una metàfora transparent del canvi d'era. Potser la terra sobreviurà al canvi climàtic, però el que és segur és que els éssers humans no sobreviurem a la nostra degeneració. Ni verbal ni cultural.En un moment en què caldria rigor i esforç per fer guanyar terreny al català, l?esperit del temps hi va diametralment en contra. Als seus articles demolidors, Pau Vidal alerta que ja no és una qüestió de diacrítics o de pronoms febles: la desídia i la mandra sentenciaran el català.Pau Vidal (Vila de Gràcia, 1967) Filòleg i autor de crucigrames ?és el primer crucigramista digital en català, a elnacional.cat?, Pau Vidal és conegut sobretot com a traductor de les novel·les d?Andrea Camilleri ?un espectacle lingüístic sense parangó?, però també ha publicat dues novel·les ?Aigua bruta i Fronts oberts?, un recull de relats ?Homeless? i uns quants llibres de divulgació lingüística ?En perill d?extinció, Catanyol.es, El bilingüisme mata, Corregir mata...?. Els seus articles setmanals a Vilaweb (contundents, lúcids, provocadors) retraten la difícil supervivència del català dins del món global contemporani.