Terriblement afectada per la mort del seu germà pilot en un accident d’avió, Florbela Espanca escriu aquests relats carregats de misticisme i melancolia. La visió aclaparadora de la mort porta una de les més aclamades poetesses de Portugal a un estat d’extrema sensibilitat, que plasma en un text d’una bellesa profunda, on les ànimes leviten i els morts no acaben de morir del tot. Sembla un text escrit des del més enllà. Davant nostre s’obre un portal que desdibuixa les fronteres entre els dos mons i transita cap al destí ineludible. L’autora el trobaria el seu destí l'any 1930, poc després d’escriure aquest llibre.