L Escola de Mestres Sant Cugat de la Universitat Autònoma de Barcelona (1973-1993) va ser una experiència col·lectiva, pionera i socialment compromesa dirigida a la formació de mestres, i fou possible per una suma de complicitats gestades els darrers anys de la dictadura franquista. Es va definir com a democràtica, universitària, professional i catalana i va mantenir aquests principis tant com va ser possible. Durant vint anys va voler fer entendre que la feina que es fa a les escoles és fonamental per a la societat i que la formació dels seus mestres ha de ser un projecte que la universitat i els professionals de l educació han de compartir. No ha estat fàcil reconstruir, vint-i-set anys després, l extraordinari dinamisme d aquell centre, les iniciatives que hi van sorgir o la implicació i la participació col·lectives, perquè es treballava molt però s escrivia poc i, a més, molts documents s han perdut. Així, els records dels professors i del personal de l administració, com també els d alguns antics alumnes, han estat importants. Fins a la seva integració en el projecte que esdevindria la Facultat de Ciències de l Educació, la història de l Escola de Mestres Sant Cugat va ser la d una lluita constant per mantenir un projecte innovador i arrelat al país davant d obstacles de tota mena, i aquest llibre vol deixar-ne constància. A més de reconstruir els fets, també ha volgut donar veu als que en van ser protagonistes i han volgut testimoniar l empremta que el pas per l Escola els va deixar.