En un paratge aïllat i solitari de l’estepa russa, un jove soldat que ha perdut la companyia amb què marxava cau a terra quan un tret abat la seva euga. A pocs metres veu com el genet enemic, al llom d’un cavall blanc, es disposa a disparar-li de nou. Però el soldat se li avança i el tomba amb un tret del seu revòlver. Recorre el tros que els separa i comprova que el genet, un noi d’uns vint-i-dos anys, està agonitzant. Sent el perill que l’amenaça quan una ràfega de vent li acosta el trot d’uns cavalls en la distància i fuig amb la muntura de l’enemic. D’aquella escaramussa fugaç sense testimonis només en quedarà un record penós que marcarà el seu avenir.

Anys després, establert a París i convertit en periodista, un dia li cau a les mans un volum de relats escrit per un autor anglès, on llegeix un conte que reprodueix minuciosament aquell terrible episodi bèl·lic. Més enllà de la pertorbació que experimenta aleshores, s’apodera d’ell un desig irrefrenable de trobar a tot preu l’autor del llibre, l’esmunyedís Aleksandr Wolf.

Un thriller psicològic on abunden reflexions existencials al voltant de la inexorabilitat de l’atzar i el destí, el pes de la culpa i la presència obstinada de la mort —però també de l’amor— com a forma de redempció.

Escrita amb una prosa elegant, L’espectre d’Aleksandr Wolf és una novel·la brillant i captivadora que evidencia el gran talent de l’escriptor rus Gaito Gazdànov.