Barcelona 1942. Nazis, espies i una orquestra que toca al Ritz els somnis d'una ciutat derrotada.

A la Barcelona dels anys quaranta, amb Europa sagnant per l’urpa del nazisme i Espanya atrapada en el clos obscur del feixisme franquista, brillava amb llum pròpia un hotel anomenat Ritz. Va ser en aquell hotel glamurós on un dia va arribar un jueu amb els seus músics, que acabaven de travessar els Pirineus després de fugir de la França ocupada pel III Reich.

Al Ritz, les festes sumptuoses amb nazis i feixistes, el xampany i el swing de l’orquestra de Bernard Hilda il·luminant les nits, contrasten amb la foscor d’una ciutat on els afusellaments del Camp de la Bota, les cues davant de l’Auxilio Social, les nenes dels prostíbuls, la resistència i l’estraperlo marquen la quotidianitat dels seus supervivents. I enmig d’aquesta Barcelona derrotada, la Merceneta, que ja té cinquanta-quatre anys, rica i avorrida, casada amb un franquista despòtic i destraler, obtindrà per atzar un petit paper en la història d’una època convulsa i complexa.

Biografía del autorPilar Rahola (Barcelona, 1958). És analista política de La Vanguardia, RAC1 i TV3 i novel·lista d’èxit amb Mariona (2014), Rosa de cendra (Columna), amb la qual va guanyar el Premi Ramon Llull 2017, i L’espia del Ritz (Columna, 2020). Ha publicat llibres d’actualitat de gran ressò com Prou!, una descarnada reflexió sobre la passivitat d’Occident davant el gihadisme, República islàmica d’Espanya, Carta al meu fill adoptat, Atrapats en la discòrdia, sobre el conflicte israeliano-palestí, i S.O.S. cristians, sobre la persecució dels cristians en el món d’avui. Va ser guardonada amb el Premi a la Millor Articulista de Premsa, atorgat per l’Associació Professional Espanyola d’Informadors (2007), i amb el Premi Atlàntida (2010), dels editors catalans. També té múltiples premis internacionals per la seva lluita a favor dels drets humans. Entre altres, el Mass Media (2009), atorgat a Washington per l’American Jewish Committee; el Daniel Pearl (2010), atorgat a Boston per l’Anti Defamation League, i el Morris B. Abram Human Rights, atorgat a Ginebra per UN Watch (2011). Des del 2012 té un bosc de 2.500 arbres en honor seu a Yatir, al Nègueb, per la seva lluita contra l’antisemitisme.   (Facebook) Pilar-Rahola (Twitter) @RaholaOficial (Instagram) @pilar_rahola