Una successió de flaixos literaris breus, de prosa commovedora, precisa i, de vegades, descarnada, configuren el retrat del procés de desintegració d'una comunitat germànica assentada a la Romania rural. Sotmesa a l'atmosfera opressiva, quasi asfixiant, del règim totalitari de Ceausescu, aquesta minoria ha d'escollir entre l'exili o l'espera captiva en un temps paralitzat en la desesperança quotidiana, els conflictes, les supersticions i els somnis. L'home esdevé, així, un ésser perdut i oblidat en la seva misèria, un fracassat -representat pel faisà segons la cultura romanesa- incapaç de fugir de la seva condició i presa fàcil dels depredadors.