Barcelona, 11 de setembre del 2001, dia de l’esfondrament de les Torres Bessones. La policia troba el cos gairebé momificat de Natàlia Vidal, conservat pel seu marit durant setmanes. Es van conèixer en plena època dels Beatles, un any abans de l’esclat del Maig francès, temps d’optimisme i d’il·lusió, de lluita política, efervescència cultural i educació sentimental per a la nova progressia.

A partir d’una història d’amor desesperat, i alternant el discurs de dos personatges centrals –ell, Alejandro Higueras, un obscur noi de barri amb ambicions, i ella, una reconeguda directora de teatre independent– amb les veus de persones que els van conèixer i estimar, Julià de Jòdar fa balanç d’una generació, la dels joves 'progres', que potser encara no ho ha dit tot.