Martín Martínez (1684-1734) va ser un dels principals ilúlustrats de principis del segle XVIII, l& x02019;obra i la figura intelúlectual dels quals han estat arraconades per la historiografia. Va exercir com a Catedràtic d& x02019;Anatomia a l& x02019;Hospital General de Madrid i, a més, va dedicar la seva vida a la defensa de la Ilúlustració, a la reflexió filosòfica i a l& x02019;articulació d& x02019;una nova poètica de la prosa i d& x02019;un castellà científic amb aspiració de ser considerat en pla d& x02019;igualtat amb els usos més avançats a l& x02019;Europa de l& x02019;època. Com a bona part dels ilúlustrats, va ser un actiu polemista contra aquesta Espanya rància i anacrònica que es negava a morir i el màxim representant del qual va ser Diego de Torres Villarroel. Contra ell, i en defensa del «Teatro crítico universal», s& x02019;adreça l& x02019;opuscle que avui publiquem, el «Juicio final de la Astrología» (1727), un breu escrit burlesc a cavall entre la «Medicina escéptica» (1722) i la «Filosofía escéptica» (1730), i on aquest metge i filòsof mostra les seves excepcionals capacitats satíriques i els seus molt dilatats coneixements científics, filosòfics i literaris.