«L'anhel d'una filosofia plena de vida ha dut en els temps més recents a diversos renaixements. No serà precisament el que ressusciti les Meditacions cartesianes l'únic renaixement fructífer? No pas per adoptar-les, sinó per descobrir abans que res el profund sentit del seu radicalisme en el retrocés a l'ego cogito i, consegüentment, els valors d'eternitat que en brollen. En tot cas, amb això s'ha assenyalat el camí que va portar a la fenomenologia transcendental. Aquest és el camí que volem recórrer en comú; cartesianament, volem dur a terme meditacions com a filòsofs que comencen radicalment, naturalment amb una cautela crítica extrema i disposats a qualsevol transformació necessària de les velles meditacions cartesianes. En aquest camí ens cal esclarir i evitar temptadores desviacions en les quals van caure Descartes i l'època posterior.» (Edmund Husserl)