L'organització d uns campaments clandestins a Castellterçol (Moianès), a la fi de la dècada de 1960, va constituir la llavor de l objecció de consciència. D allà en va néixer un moviment que va fer possible allò que semblava utòpic: posar fi a la militarització d uns anys decisius de la vida dels joves, posant a prova l exèrcit espanyol i la mateixa dictadura franquista. Aquesta publicació rescata de la penombra els inicis de l objecció de consciència i la seva base social i ideològica, reflexiona sobre la construcció de la memòria social i aporta consideracions i experiències del rol mediador de l art en els processos de recuperació i de transmissió de la memòria democràtica. Les contribucions que s hi apleguen són fruit de recerques universitàries multidisciplinàries: de les arts visuals, l antropologia, les ciències de l educació i la memòria democràtica. La monografia inclou la documentació gràfica i textual de la rua-acció Verapau Bolet, de l artista moianès Marcel·lí Antúnez, un dels fundadors de La Fura dels Baus, una acció artística integrada en aquest projecte.