Un llibre de records compost per un seguit de delicioses estampes que són també una aproximació a la memòria deá la seva illa, Mallorca. D’,ençà que el 1970 l’,escriptor nord-americà Joe Brainard va publicaráI Remember, aquesta particular fórmula narrativa —,l’,evocació breu d’,un record, encapçalada de manera repetitiva per les paraules «me’,n record»—, ha esdevingut tot un subgènere literari, conreat per autors com Georges Perec (Je me souviens, 1978) i Margo Glanz (Yo también me acuerdo, 2015). Inspirat pel mateix model, i a travésád’,una tria de gairebé tres-cents records, Emili Manzano ha confegit un àlbum d’,estampes que oscil·len entre la rememoració de la vivència més íntima i particular i la memòria col·lectiva de la seva generació i de la seva illa, Mallorca, en un conjunt captivador a mig camí entre la literatura confessional i l’,exercici d’,«autosociob iografia», per dir-ho enparaules d’,Annie Ernaux. L’,enunciació breu i fulgurant dels records, tanmateix, de vegades sembla incapaç de contenir la matèria recordada i algunes de les evocacions es desborden irremeiablement i adopten la textura de la narrativa de ficció.Amb un estil plàstic i saborós que aprofita lesápossibilitats expressives de la variant mallorquina,ácom va fer aáPinyols d’,aubercoc, el seu celebrat debutáliterari, l’,autor ens convida a fer un recorregutálliure i emocional, estructurat a manera de collage,áper una existència marcada per l’,amor a la natura,áals llibres, als amics i als viatges, però també perál’,experiència primerenca de la malaltia i la mort.áRescatar els noms i la llum de les coses desaparegudes,áfixar-ne el record i compartir-lo amb el lectoráesdevé, a través de la mirada i l’,escriptura d’,EmiliáManzano, una de les més cordials celebracions deál’,existència. Perquè recordar, com va dir Blai Bonet,áés acostar les coses al cor.