Nausica és una obra de teatre en vers, que Joan Maragall va escriure en els darrers anys de la seva vida i que es va estrenar cinc mesos després de la seva mort. La història que el drama recrea és un episodi cabdal de l'Odissea homèrica: Ulisses, nàufrag solitari, és dut per les onades a la costa de Feàcia, on el troben la princesa Nausica i les seves amigues, que juguen a pilota a la platja. Els avatars de l'estada d'Ulisses al palau del rei -el record de la guerra de Troia, el desvelament emotiu de la identitat de l'heroi, l'ajuda que rep de la cort dels feacis per poder acomplir finalment el retorn a Ítaca-, Maragall els exposa des de l'òptica de la fonda i subtil relació emotiva que s'estableix entre ell i la jove princesa. Llegida avui, la primera, i única, incursió de Maragall en el terreny de la dramatúrgia és indiscutiblement una de les obres majors i més ambicioses del poeta que va inaugurar la modernitat literària a Catalunya.