Més enllà de la distinció entre clàssics i moderns, la predilecció per les formes fragmentàriesha estat una constant de la creació artística des de temps remots. Des d’aquest punt de vista, espresenta un joc fascinador d’associacions i analogies on el procés creatiu dona la màximaimportància a la idea inicial; el que posa de manifest la imperfecció i el vertigen de la singularitat del’artista; el que remet al somni babèlic i a la impossibilitat d’assolir la utopia; el que es transforma idona peu cada vegada a noves formes; el que mostra l’erosió i l’absència, i el que aspira a expressarl’inefable i l’infinit. Entorn d’aquestes sis grans categories sorgeixen moltes altres idees i múltiplesconceptes: experimentació, fracàs, abreviatura, minimalisme, ambigüitat i ànsia metafísica.