Jordi Camell reflexiona sobre el concepte de silenci; primer en sentit general, més tard focalitzat en els Préludes per a piano de Claude Debussy. Un concepte multidimensional que inclou qüestions relacionades amb la contemplació, l’espiritualitat, l’autenticitat, la veritat, la resistència i la comprensió de l’existència humana. El silenci és invencible, sempre hi és, no es “cansa” mai. Els silencis en Debussy són significatius: aconsegueixen efectes atmosfèrics d’ambigüitat, de serenor i expectativa, de fluïdesa i densitat, de quietud i moviment, de llum meridiana i foscor. Transcendeixen qualsevol definició temporal i esdevenen motiu de respiració per a la supervivència i de memòria sonora a través de la ressonància. L’autor profunditza en els conceptes de silenci sonor i so silenciós i s’endinsa en la música de l’instant i de l’immediat en Debussy. En l’epíleg de l’assaig podem llegir: «La música de Debussy ens permet veure alhora dos feixos de llum que ens ceguen, dos instants que ocupen el mateix temps: el de la llum perduda i terminal que acabem de viure, i el de la llum inicial i fulgent que comencem a descobrir».