No són, però, tan eloqüents (ni tan urgents) les veus que reclamen la pervivència de la diversitat lingüística i, fins í tot, hi ha el sentiment prou generalitzat que l'existència de llengües diferents crea problemes de comunicació en aquest veïnatge universal; que les llengües ens separen I ens tanquen al marge del progrés. A Patrimoni natural Jesús Tusón reivindica la pluralitat de llengües, les diferents maneres de dir el món, els sistemes de comunicació I d'expressió que els grups humans hem desenvolupat al llarg de molts mil·lennis, com a manifestacions i concrecions del nostre senyal més distintitu: el llenguatge, sense el qual no seríem humans.