Hi ha una poesia despietada i una poesia agomboladora. Hi ha poètiques de la imaginació més forassenyada i poètiques d’una proximitat aclaparadora. Miquel Àngel Lladó, sens dubte, pertany als integrants del segon grup: aquells que deixen constància sense fer massa enrenou, sigil·losos i amatents, de l’existència. Quadern de Quaresma (El Gall Editor, 2024), és tot un viatge íntim i delicat pels paisatges de la quotidianitat, on la poesia es converteix en un pont entre el dolor i l’esperança, entr...