KATHERINE MANSFIELD Nascuda a Wellington (NovaZelanda) el 1888, va ser una escriptora i poeta.Nascuda a Nova Zelanda en una família benestant,va anar Londres, on va conèixer Ida Baker amb qui vatenir relació tota la vida, i va tornar a Wellington enfinalitzar els estudis. El 1908 va marxar a Europa perno tornar mai més. Allunyada de les convencionssocials visqué de manera impulsiva i bohèmia,bolcada en la literatura i les arts. El seu primer escrites va publicar a la revista The New Age, de la qual esconvertí en col·laboradora habitual. El seu primerllibre, En una pensió alemanya es va publicar el 1911.L’any següent va començar a escriure per a Rhythm,editada per John Middleton Murry, amb qui va tenir unmatrimoni allunyat de qualsevol entesa tradicional. Vaser una modernista conscient, una experimentadora de la vida i de l’escriptura;es va barrejar amb altres de la seva espècie, com D. H. Lawrence i VirginiaWoolf. Amb Prelude publicat el 1918 per Hogarth Press va donar a conèixer laseva veu distintiva com a escriptora de ficció curta. El 1917 li van diagnosticartuberculosi i, des d’aleshores, va portar una vida errant per Europa, a la recercade bon clima per a la seva salut. Katherine Mansfield va morir el 9 de gener de2023, fa 101 anys. Aquest volum ofereix una tria de la seva poesia per primeravegada en català.

Aquesta edició està formada per 90 poemes, ordenats cronològicament, demanera que el lector pugui seguir l’evolució de Mansfield com a poeta i els seusexperiments amb diferents formes, així com rastrejar temes com l’amor i lamort, el món natural i les estacions, la infància i la amistat, música i cançó quela van preocupar durant tota la seva vida d’escriptora. Les anotacionscompletes proporcionen informació biogràfica il·luminadora així com expliquenels rics contextos de la tradició poètica europea, inclosa la decadència de finalde segle, en què s’impregna el seu art.Del pròleg de Marina Porras: «L'època poèticament més intensa de Mansfieldcoincideix amb els anys més experimentals com a escriptora [...] Enlluernadapel ritme de la ciutat, es va emborratxar de llibertat i va assajar la vida de lapersona en qui es volia convertir: una artista bohèmia, convençuda que unavida desendreçada la faria crear millor.»