La relació entre Pau i les dones és un problema que continua suscitant preguntes i respostes de tota mena. Molts acusen l’Apòstol de ser misogin, i ho fan basant-se en alguns textos controvertits que tracten de la submissió de la dona a l’home, de la qüestió del vel i del silenci de les dones en l’Església. Però la idea que Pau tingués un prejudici negatiu cap a les dones és contradita en les seves mateixes Cartes, on ell cita explícitament figures femenines amb responsabilitats de relleu en les primeres comunitats cristianes.

Aquest llibre investiga sobre les amigues, germanes i testimonis que col·laboraren activament en la missió evangelitzadora de l’Apòstol. Hem volgut donar espai també a figures femenines menys conegudes i citades, com l’anònima esclava posseïda per un esperit i guarida per Pau evocada per Lluc als Fets dels Apòstols, o els tres grups de dones de dones que, tot i no ser esmentades en les cartes paulines, han exercit un rol important en l’Església primitiva: profetesses, diaconesses i viudes.