A Suecessimultani, la Jordina ha après del seu pare a viatjar en el temps. Això només és possible de fer-ho cap a un passat anterior a la naixença; d'una banda, perquè un no pot coincidir amb un mateix -el present- i, de l'altra, perquè l'esdevenidor encara no existeix -el futur. A partir d'aquesta idea inicial, la novel·la narra i a la vegada esmena la nostra història recent. La vida diària i la lluita constant d'uns personatges que ens són propers hi queda reflectida amb imaginació i amb rigor, amb ràbia i amb tendresa, però també amb intriga i amb sensualitat. Escrita l'any 1979 ens mostra un Pedrolo capaç de construir amb èxit una història dins el gènere de la ciència-ficció.