De Talismà, Laia Llobera diu a l’epíleg que és l’obra d’un viatge revelador que «parteix d’un pelegrinatge —interior i exterior— que es multiplica en diversos espais geogràfics i es transforma en un viatge en el temps. Com la transmutació dels metalls en l’antiguitat, els poemes d’aquest llibre són un cúmul d’experiments i experiències connectades entre elles per mitjà d’un recorregut que comença a la riba del Ganges i acaba a Catalunya i Occitània».

La ment?

Un disc dur amb dades alienes.

Tot allò que et mou roman a l’altra banda.

Atura’t, jeu,

palpa’t la ferralla.

Estàs colonitzat.