Emily McBride parla de les reescriptures dels clàssics que s'enfronten amb allò que està establert i que serveixen per impartir una certa justícia.

«Què fa que els clàssics perdurin en el temps? Potser la possibilitat que allò que expliquen toqui alguna cosa universal que, anys enllà, continuï interpel·lant-nos.

Les relectures, en diferents èpoques, ens aporten noves aproximacions als textos. Quan aquestes relectures es converteixen en reescriptures, proposen un diàleg asincrònic i actualitzat amb les obres: qüestionen i posen el dit a la llaga d’aquells aspectes que, per mentalitat dominant, opressió, descuit o costum, han quedat al marge. Les reescriptures són, també, un exercici d’imaginació i de restitució que ens confronta amb el que està establert, i a més ens obliguen a mirar la història des d’una altra perspectiva que permet desplegar noves vies d’interpretació que esperonen, fins i tot, la possibilitat d’una certa justícia.»

Emily McBride (Thunder Bay, Canadà, 1983) és escriptora i editora. Va llicenciar-se en literatura anglesa i urbanisme. Va fundar, conjuntament amb Víctor García Tur, l’editorial New Niu Press, on va publicar el recull Misanderstunding (2009). Forma part del claustre de l’Escola Bloom, on imparteix seminaris de literatura anglesa i coordina el club de lectura en anglès.