Després d’un primer poemari que va rebre el guardó del 45è Premi Martí Dot, la jove poeta Andrea Ambatlle desgrana amb una mestria sense igual el tema de la maternitat i la paternitat, viscuda en tant que tres cossos (el de la mare, el del pare i «el cos que hi ha dins del cos») convivint en un mateix espai sentimental que crea tensions i distensions i que alimenta però alhora mina la disfunció de cadascú.