El desenvolupament turístic tradicional ha generat un model de creixement extensiu basat en l’augment constant del nombre de visitants (independentment de la capacitat d’acollida del territori) i la prioritat dels beneficis a curt termini. L’incentiu és una oferta banal, consumista i estandarditzada, amb escassa o nul·la implicació en la cultura i les tradicions locals. Una de les conseqüències d’aquesta proposta és l’aparició d’una forta pressió ambiental, que provoca greus deterioraments en l’entorn i en la qualitat paisatgística del territori de destí. Es tracta d’un model, en essència, insostenible que s’ha perllongat durant quatre dècades.

No obstant això, des de principis dels anys noranta, s’han formulat alternatives amb l’objectiu d’aplicar els principis bàsics de la sostenibilitat al turisme. Es tracta de formulacions que pretenen la compatibilitat integral entre preservació i desenvolupament; són els primers passos en la construcció de les futures estratègies del sector, que han de tenir en els requeriments ambientals una de les principals demandes del mercat.

Turisme sostenible introdueix el lector en aquest nou concepte de turisme i en descriu l’aplicació, tant en la política turística com en les iniciatives del propi sector, mitjançant capítols específics per a administracions, empreses i turistes. Els autors fan èmfasi en la necessitat de contrastar els principis i l’experiència real, amb el propòsit d’identificar els reptes que el turisme haurà d’afrontar en el futur.