Quan l’amor i l’esperança són més poderosos que l’odi i la fúria.

Una gran història d’amor i guerra, de lluita i supervivència. Una delícia narrativa.

Quan en Yuri Santacruz va assistir al nomenament com a canceller d’Adolf Hitler, no es podia imaginar com canviaria la seva vida a Berlín. Hi havia arribat feia uns quants mesos, després d’haver fugit de Sant Petersburg, juntament amb part de la seva família, asfixiats per una revolució que els havia deixat sense res. A en Yuri també el va privar de la seva mare i el seu germà petit, als quals les autoritats russes no van permetre sortir del país.

Ja a Berlín, el seu sentit de la justícia l’impulsarà a defensar un jove comunista agredit per les tropes d’assalt de Hitler. Aquell dia, a més, coneixerà el seu gran amor, la Claudia. La seva vida farà un gir inesperat, i la que fins aleshores havia estat la seva màxima prioritat, buscar la seva mare i el seu germà, serà substituïda per una altra de més urgent en aquells temps convulsos: continuar viu.

«—No oblidis mai que l’amor i l’esperança són infinitament més poderosos que l’odi i la fúria.

La noia el va mirar amb els ulls plens de llàgrimes, la barbeta li va tremolar. En Yuri li va dedicar un somriure, es va girar i se’n va anar. Al carrer l’esperava una patrulla de soldats armats. Es va aturar a la vorera. Va respirar l’aire fresc i va alçar la vista al cel, on ja brillaven els primers raigs de sol. No es veia ni un núvol en el lluminós horitzó: un dia esplèndid de primavera, va pensar, la seva última albada».