Afamats és un memorial del cos, una biografia dels sentits on l’experiència es transforma en esdeveniment poètic mitjançant la depuració del llenguatge i de la conversió de la paraula en imatge a través d’una expressió deutora de referents com Nothomb, Duras, Jeffrey Eugenides, Houellebecq, Anaïs Nin, i la música, més o menys, pop del país.