Alexandre de Cabanyes (Barcelona, 1877 – Vilanova i la Geltrú, 1972) es va formar al Cercle Artístic de Sant Lluc i va freqüentar Els Quatre Gats i altres cenacles modernistes, on es va relacionar amb molts dels gran artistes i intel•lectuals de la Barcelona de principis del segle XX. La seva primera exposició va tenir lloc l’any 1900 a Vilanova i la Geltrú, i quatre anys després ja va exhibir la seva obra a la Sala Parés. Va viatjar a París i a Munic, però la seva vida sempre va girar a l’entorn de Vilanova i la Geltrú. Solia definir-se a si mateix com «l’últim dels modernistes», una afirmació que s’ha d’entendre no només per inscriure’l dins un estil pictòric determinat, sinó també com a filosofia de vida, com a tria des de la llibertat, perquè ell va pintar sempre el que va voler, prescindint del fet que els corrents evolucionaven cap a altres estètiques.