Amanida d'animalsés la confirmació d'un narrador original, fresc, enlluernador. A Mala vida, Marc Romera va retratar amb ironia una generació juvenil fracassada, narcotitzada per una vida massa fàcil. Ara, als contes d'Amanida d'animals torna a aflorar la seva vena càustica i poètica, amb una galeria de personatges perturbadors (o perturbats), inquiets (o inquietants), perduts (o perdedors), lúcids (o al·lucinats). En mans de Romera la vida és un joc d'enganys i desenganys, d'atzars i apostes, de malentesos acumulats i ridículs. Potser per això els acabem estimant tant, els seus personatges. [narratives 20]