Book Details

La música serveix per respirar, per ser feliç, per acostar-se a la veritat. La música transforma les persones, les fa més intel·ligents i, sobretot, més bones... La música (l'Art en general) és un camí cap a l'eternitat. Aquestes són algunes de les reflexions que ens proposa Baix continu (2007), una antologia de contes de Jaume Cabré enllaçats tots ells per la música. Cabré, escriptor «ferit de música», melòman empedreït, aplega en aquest volum sis contes protagonitzats per compositors, intèrprets, musicòlegs, constructors d'instruments, estudiants de música... que es mouen, a través del temps, per uns escenaris tenyits tots ells de connotacions musicals, tot escoltant lieder de Schubert, corals de Bach, concerts d'Alban Berg, etc. Com en tota la seva obra, en què hi ha una manifesta preocupació per l'estil, Cabré compon música amb l'instrument propi de l'escriptor: la paraula.

Jaume Cabré (Barcelona, 1947) és un dels escriptors més prestigiosos, i més traduïts, de la literatura catalana actual. Entre d'altres, destaquen les seves novel·les La teranyina (1984), Fra Junoy o l'agonia dels sons (1984), Senyoria (1991), L'ombra de l'eunuc (1996) i Les veus del Pamano (2004); els seus llibres de contes Llibre de preludis (1985) i Viatge d'hivern (2000), dels quals provenen els relats d'aquesta antologia, Baix continu (2007), l'obra de teatre Pluja seca (2001), que es va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya, i els assaigs sobre literatura: El sentit de la ficció (1999) i La matèria de l'esperit (2005). Ha escrit guions per a sèries de televisió i és membre de l'Institut d'Estudis Catalans.