Aquesta maqueta de Guillem Viladot es conserva a la fundació que porta el seu nom a Agramunt. Un seguit d'esbossos, anotacions, mesures i indicacions del que havia de ser un llibre que no es va arribar a publicar mai. Gràcies a aquest testimoni rústic i auster, podem veure la forma i el contingut que Viladot volia donar a aquesta edició que s'estructurava en tres apartats: les cantates, amb les cinc peces que ja havia publicat a la nadala del 1970; les fugues, amb cinc composicions més; i els colls de la baralla, amb quatre collages que tancaven la seqüència total de 14 obres. L'ordre que Viladot va donar a les diferents composicions fan que el llibre prengui un sentit absolut de denúncia contra la foscor i la repressió que patia la societat, en aquest cas ponentina, de l'època. Aquesta dimensió de combat, de violència i d'injustícia on ens immergeix Viladot encara es dramatitza més a conseqüència del denominador comú de les catorze obres: les llistes telefòniques. El mateix Viladot explicava que havia nascut "amb un sentit i intenció polítics molt marcats, sentit o intenció dels quals em costa molt deslligar- me". Un sentit o intenció que avui romanen intactes.

Guillem Viladot i Puig neix a Agramunt el 1922, en una família d'apotecaris. L’any 1949 es llicencia en farmàcia, s’instal·la a Agramunt i s’incorpora a la farmàcia paterna. El 1950 cau malalt i, convalescent, escriu Temps d'Estrena, que es publica l'any 1959, iniciant un cicle de novel·les que defineixen el seu mite de Riella: Els infants de Riella (1965), Aril Avall (1966), La gent i el vent (1967), L'arrel de panical (1970), La Cendra (1972), o Memòria de Riella (1974). Durant els anys noranta obre a Agramunt els edificis de “Lo Pardal”, una casa dedicada a la Poesia Visual, que avui acull la Fundació Privada Guillem Viladot, dedicada a preservar la seva memòria.