Ni els 'cants' del títol fan referència a l'acte ni l'efecte de cantar, ni 'balena' té res a veure amb cap cetaci ni amb el sobrepès de l'autor. ¿Per què, doncs, titular Cants de balena... el que no és sinó un recull dels posts, independents entre ells, publicats fins ara al seu blog Les lletres i la vida (leslletresilavida.blogspot.com/) que guarden relació amb el món dels sords, la seva llengua i la seva història?Tot apunta que som davant una metàfora que pretendria mostrar com a comparables els sons que aquells magnífics animals emeten en determinades circumstàncies i el material aquí aplegat, atribuint a aquest darrer algunes de les capacitats que es prediquen dels cants de balena reals, com la de recórrer distàncies enormes en les profunditats i la de poder ser percebuts per persones sordes mitjançant recursos de tecnologia punta, recursos que en el cas del llibre que teniu a les mans es redueixen sortosament a un de sol: el de la 'reading comprehension', o comprensió lectora en català pla.

Ramon Farrerons: Escriptor i historiador de formació autodidacta, soci de l'AELC, ha publicat els llibres La belada, 1981, primer premi de narrativa Treball; El Esquinazau. Perfil de un luchador, 1981, accèssit al premi ?Joaquín Costa?; Huesca: la bolsa de Bielsa, 1991; Juan Pablo Bonet. I. Su tierra y su gente (1573-1607), 1995; La destral i l?arrel, 1998; Primer Diccionari general i etimològic de la Llengua de Signes Catalana, 2011 (2 vols.); La nena que no deia hola, 2014; 53 males maneres..., 2017; Els treballs i els dies del mestre Gardeñes, 2018; Clio fa unes cervesetes. Cròniques modernes de l?Edat Antiga, 2019, i Cants de balena per a sords, 2019. També articles de temàtica diversa (?Hermann Rorschach y su test?, 1988; ?La Universitat lliure de Girona (1870-1874)?, 1994; ?¿Qué fue de Sorolla??, 1998, etc.), i en relació amb el món de la sordesa (?Etimología: los días de la semana en LSC?, 1997; ?Acerca del maestro de sordos Juan Albert y Martí?, 2001; ?El lugar de ejecución de las letras de la mano?, 2004, etc.). El 4 de desembre del 2004 va rebre a la Universitat de Barcelona, de mans de Markku Jokinen, President llavors de la Federació Mundial de Sords, el I Premi Fundació Illescat.