Amb motiu del Sínode de Roma 2023-24 on s'hi planteja l'oportunitat d'ordenar homes casats, l'autor analitza els decrets conciliars dels primers segles del cristianisme que imposaren de primer, a bisbes i preveres, la continència sexual dins del matrimoni i a partir del segon mil·lenni la llei del celibat. Ho contrasta amb la tradició de les Esglésies catòliques orientals que des de sempre admeten homes casats abans de l'ordenació.

L'autor recupera la proposta dels Equips de preveres casats proposada pel bisbe Lobinger als anys '90, com a complement dels preveres cèlibes de llarg recorregut formatiu i dels diaques casats que podrien accedir també al presbiterat. Tot plegat servit en clau de preguntes per al discerniment eclesial sinodal.