De vides, nomÄs en tenim una, i es veu tan condicionada, dirigida, mal acondu.da i fins i tot falsificada per idees, persones i pensaments entre els quals transcorre, que el temps que lÕhem tinguda, un cop Äs una mica llarg, ens espanta per estrany, i no ens sembla gens el nostre temps, el de la nostra vida, la que potser existia, la que intu.m com a veritable i prÿpia. Aleshores seÕns acut que, per descobrir-la i conÅixer-la, ni que nomÄs sigui per besllumar-ne massa tard un trosset, no disposem de cap altre instrument que la paraula: en aquest cas, una colla de sonets.