Observacions d’un any rellevant que desmenteix una certa visió de la Història.

Si una cosa hem après de l’any 2022 és que la proclamació del final de la Història va ser un error. Després de la caiguda del mur de Berlín, el 1989, la Història va continuar, perquè la naturalesa humana té un component de tragèdia que ara s’encarna en la guerra, la divisió, el caos o la desraó política. El dietari de Valentí Puig constata, però, que la voluntat i la intel·ligència tenen la capacitat de moderar els pitjors impulsos d’una societat, trobar solucions o idear reformes. Puig ha viscut i anotat dia a dia les derrotes i els encerts d’un any rellevant. Una casa dividida no és tan sols un conflicte polític, també és un dilema moral i existencial; des de Trump al risc nuclear, de la crisi de la família a la intervenció de Putin a Ucraïna, la polarització política o el desconcert d’Europa.

Valentí Puig (Palma de Mallorca, 1949) es va donar a conèixer com a prosista amb el dietari Bosc endins (1982) i les narracions de Dones que fumen (1983). Amb més de trenta llibres publicats, la seva obra literària abraça pràcticament tots els gèneres, de la poesia a la novel·la, passant per l'assaig periodístic i literari. L'últim llibre de poemes és Altes valls (2010). En el camp de l'assaig, cal remarcar títols com L'home de l'abric (Premi Josep Pla 1998), Annus horribilis (1993) o L'os de Cuvier (2004). La seva obra novel·lística comprèn les següents obres: Complot (1986), Somni Delta (premi Ramon Llull 1987), Primera fuga (1997), La gran rutina (premi Sant Joan 2007) i Barcelona cau (2012).