Aquest assaig reflexiona sobre la relació entre el teatre i la histèria a partir de l’obra "Portrait de Dora", d’Hélène Cixous. Després de revisar la genealogia de la neurosi histèrica i les diverses pràctiques mediques i psiquiàtriques desenvolupades per tractar-la, presenta el cas de Dora, pacient de Freud que va interrompre les sessions de psicoanàlisi de manera sobtada. El desig, els símptomes i el silenci final de Dora —considerat per algunes teòriques del feminisme com un exemple de revolt...