Un dels períodes més vitals de la cultura catalana correspon als anys que van de la mancomunitat a la república. Vilanova i la Geltrú no va quedar-ne al marge, sinó ben al contrari va mantenir una activitat frenètica i molt estimulant. El llibre intenta mostrar, d’una manera general i planera, l’expressió cultural de la vila entre els anys 1914 i 1936 a partir del buidatge del Diari de Vilanova d’aquells anys. És a dir, fixar la imatge que projectava aleshores el Diario de Villanueva. El resultat és sorprenent i rectifica la concepció generalitzada d’una ciutat decandida després de la desfeta de final del segle XIX. Ben al contrari, era una població amb una gent molt activa culturalment i molt diversa en les propostes.