Tiaguín Moltó havia estat el periodista més malvat de la premsa del cor. Ningú com ell aconseguia ridiculitzar les famoses i posar-los paranys a fi d'obtenir-ne un bon titular, ningú com ell olorava la roba interior bruta de les cantants i els calçotets dels polítics, ningú creava situacions tan divertides davant de les pantalles de televisió. Fins i tot una vegada va ordir un reportatge que destapava els tripijocs econòmics d'una colla de pocavergonyes formada per gent del Govern, de l'oposició i de l'Església. Per això -gens estrany-, algú el va matar. Tots els que el coneixien van sospirar alleujatsáái molts van pensar que ja era hora... però només un n'era el culpable.

Amb una sèrie de personatges desvergonyits trets de la petita pantalla i que el lector sabrà identificar, Andreu Martín ha trenat en aquesta novel·la, Premi Alfons el Magnànim, una història apassionant en què cada paraula, cada detall, és una peça imprescindible per a conduir-nos cap a un final vibrant i apoteòsic.