Mario Bunge (Buenos Aires, 1919) és, potser, el filòsof intel·lectualment més ambiciós i prolífic de la nostra època. Al llarg d'una vida gairebé centenària ha desenvolupat una tasca gegantina: gairebé un centenar de llibres i un miler d'articles de tota mena. El seu objectiu: explorar i avaluar el gruix del coneixement humà, tot buscant harmonitzar i encaixar en un sistema filosòfic les tesis i els enfocaments subjacents en les ciències i les tècniques modernes.

En l'obra que coincidí amb el seu norantè aniversari ("Filosofia política", 2009) subratllava, com a pilars que havien sostingut aquest periple intel·lectual, les sis fites següents: materialisme emergentista; realisme científic; rigor, exactitud, precisió; sistemisme; dinamicisme, historicisme; humanisme. I va resumir així la seva opinió general sobre aquesta temàtica: «Judico que una filosofia sense ontologia és una filosofia invertebrada; sense semàntica és una filosofia confusa; sense gnoseologia és acèfala; sense ètica és sorda; paralítica sense filosofia social, i obsoleta si no recolza sobre la ciència. I de cap manera es pot parlar de filosofia veritable si li manca tot el que acabem d'apuntar».

Aquest "Diccionari filosòfic" es pot conceptuar com un «breviari de filosofia bungiana ». Està redactat en un estil ben personal, senzill i clar, tot i que no sempre fàcil. Quant al contingut, cal dir que presenta tesis originals i ben articulades, així com crítiques punyents dels punts de vista que l'autor jutja errats o estrafolaris. Pel que fa a l'extensió, la coherència, l'originalitat i la profunditat, val a dir que aquest llibre condensa una cosmovisió global i agosarada. Convé puntualitzar, a més, que la concepció general és força refinada, fet que resulta palès quan es pondera amb quina cura es manegen i s'analitzen molts dels conceptes bàsics escollits. També cal ressaltar que l'autor es declara rotundament a favor del cientifisme i de l'humanisme, des d'un bon començament.