Aquest llibre és el primer poemari intencionalment i formalment gai de la literatura catalana, com massa clarament es vol posar de relleu al dístic que fa de fron-tispici: «tros de paper on s'aixeca fàl·lica una declaració de principis». I és, potser, a causa d'aquesta compromesa explicitud, tan oposada a l'obliqüitat i al fals esteticisme que comanden la poesia en llengua catalana, que El bell país, clandestí sota el franquisme, ha continuat essent «desconegut» encara dins la democràcia.