Les narracions de Joseph Roth transiten, com el mateix autor, entre diversos mons. Enmig de l'enfonsament de l'imperi dels Habsburg, els personatges deambulen per una societat en crisi fent-se preguntes sobre la culpa personal, la veritat o la justícia. La ironia melancòlica de Roth davant l'accelaració de la història la trobem també en uns personatges astorats per la desaparició d'un cosmos que creien permanent.