PREMI NOBEL DE LITERATURA. TRADUCCIÓ DE JOAN FUSTER I JOSEP PALACIOS.

Una obra que estudia, des d’enfocaments propers a l’existencialisme, la «sensibilitat absurda» que sembla dominar gran part del segle XX.

En aquest recull d’assaigs, Camus recupera el mite clàssic de Sísif per representar un heroi absurd, tant per les seves passions com pel seu turment, sotmès a un treball inútil i sense esperança: condemnat pels déus, Sísif s’ha de passar l’eternitat fent rodolar una roca fins al cim d’una muntanya, des d’on torna a caure pel seu propi pes. Aquests assaigs ens mostren la noblesa i l’indefallent amor a la veritat que duen Camus a mantenir, fins contra ell mateix, el que creu veritable i preferir el que és vertader al que és desitjable.

Traducció de Joan Fuster i Josep Palàcios.