Pròleg de Bryan Waller Procter i traducció d'Alexandre Ragàs.

Dotat d’una intel·ligència i d’una capacitat de penetració fora del comú, Hazlitt no va ser gaire comprès ni tan sols pels seus contemporanis, que no li perdonaven la sinceritat ni el costum que tenia de dir les coses pel seu nom. Ell, tanmateix, no va parar d’escriure: entre moltes altres coses, ens va ensenyar el plaer d’odiar, ens va descobrir els avantatges de viure per a un mateix, va apaivagar la por de la mort i, amb els seus mots precisos i punyents, va desemmascarar falsos erudits, crítics capbuits o persones extremament desagradables. «No s’ha fet mai justícia als immensos talents de William Hazlitt», afirma Bryan Waller Procter en la notícia que acompanya aquest volum. Llegint aquest llibre, podreu gaudir sens dubte d’aquests talents que encara són desconeguts per molts lectors.

William Hazlitt (Maidstone, 1778 ‒ Londres, 1830), amic de figures com Wordsworth, Coleridge o Lamb, va ser pintor, pensador, crític literari i crític d’art —el millor de la seva època—, i és considerat un dels més grans assagistes de les lletres angleses. Escriptor de ploma vehement, va deixar obres sobre temes tan diversos com les arts plàstiques, la literatura, la política o la filosofia, i convé destacar, per exemple, els llibres que dedicà als personatges de les peces de Shakespeare ("Characters of Shakespear’s Plays") o a Napoleó ("The Life of Napoleon Buonaparte"). En aquest volum oferim, per primera vegada en català, una variada selecció dels seus assaigs.