El "Teatre de la Natura a Catalunya" descriu un fenomen teatral que reivindicava el paisatge com a escenari. Va començar, per la influència de les representacions que a finals del segle xix es feien en alguns llocs de França i es va desenvolupar durant tot el primer quart del segle XX, lligat a dos fets: les idees estètiques del Modernisme i la moda burgesa de l’estiueig. De 1898 a 1928 es van representar tot un seguit d’obres de teatre en boscos, parcs, places de braus, velòdroms, jardins i fins i tot platges de molts indrets de Catalunya: Barcelona, Viladrau, Prada, Figueres, Sant Feliu de Guíxols, La Garriga, Sabadell, Roses, Martorell, Badalona, Manresa, Cardedeu, Olot, Caldes de Montbui, Ribes de Freser, Girona, Piera, Ceret, Cerdanyola, Matadepera i Tarragona. Algunes eren obres ja clàssiques dirigides per directors consagrats com Adrià Gual; altres eren escrites expressament per als escenaris naturals, com Flors de cingle d’Ignasi Iglesias, pensada per ser representada al Bosc de can Terrés de la Garriga.