Un dels cinc primers occidentals que van entrar a la tomba de Tutankamon es deia Güell. Un dels catalans que van llegir davant del Rei d’Espanya el primer memorial de greuges de la Catalunya contemporània es deia Güell. Un dels homes més rics d’Espanya durant la Segona República i la Guerra Civil del 1936 es deia Güell. Güell s’anomenava un dels redactors de les Bases de Manresa, Güell es deia un dels ponents de l’Estatut de Sau i un dels diputats de la comissió que va redactar la Constitució espanyola del 1978. L’amfitrió de dues de les tres úniques trobades polítiques que van mantenir el general Francisco Franco i Joan de Borbó es deia Güell... El més generós mecenes d’Antoni Gaudí s’anomeanva Güell. El mateix que va fundar la colònia Güell i que va promoure la ciutat-jardí del parc Güell. Un Güell va oferir el Palau de Pedralbes a la Corona española. I qui va hostatjar mossèn Cinto Verdaguer a la Finca Güell. Guell es deien dos dels principals impulsors de les exposicions universals de Barcelona del 1888 i del 1929. I entre els que van fomentar l’obertura de la Via Laietana per intentar convertir-la en el districte financer de la capital catalana…

Andreu Farràs (Barcelona, 1959). Redactor en cap d'El Periódico de Catalunya i professor de periodisme de la UAB. Ha publicat amb Pere Cullell els exitosos L'oasi català i L'ascensor. Amb Toni Soler va escriure la biografía Roca, l'últim segon (1996). Guionista del documental El 23-F des de dins, guanyador d'un premi Ondas el 2001, i director de Barcelona: ciutadans en temps de guerra, sèrie emesa a BTV, premi Miramar de Comunicació Local de la Diputació de Barcelona el 2006. Col·labora en diversos mitjans audiovisuals.