"Els salzes", considerada per Lovecraft la millor obra d’«horror sobrenatural» de tots els temps, és magistral pel que fa a la representació d’una situació, un paisatge i un estat de consciència en què l’ésser humà entra en contacte amb entitats sobrehumanes. Blackwood és un mestre del moment en què mig s’obre la cortina que encercla l’experiència ordinària i s’entreveuen, a l’altra banda, ombres i forces que no són a l’abast de la comprensió. El lector més escèptic admirarà la narració com la descripció d’una psicologia desballestada per un episodi delirant d’agorafòbia davant d’un paisatge natural imponent, enmig d’un clima de tensió en el qual es potencien mútuament l’admiració fascinada de la naturalesa salvatge i el pànic davant d’aquesta mateixa naturalesa viscuda com el vehicle d’unes potències no-humanes hostils.Algernon Blackwood (1869-1951), «la voluminosa obra es troba entre les més belles de la literatura espectral de tots els temps», segons Lovecraft, «és el mestre absolut i indiscutible de l’atmosfera fantàstica». Autor d’obres fonamentals del gènere com El Wendigo o Antigues bruixeries, Blackwood tenia una profunda fe en el més enllà i en la reencarnació, el que el va portar a interessar-se pel budisme, l’hinduisme i la teosofia. Va viatjar per tot el món i es va afiliar a l’Ordre Hermètica de la Golden Dawn. El 1906 va aparèixer el seu primer llibre, «The Empty House and Other Ghost Stories», a què va seguir dos anys després una col·lecció de relats de l’popular investigador de l’ocult John Silence.